Te miro quan dorms, i em desvetllo, i eixa quietud estova les meues carícies. Ací, tan a prop, pell amb pell, l'eternitat juga a ser brisa que ens envolta.
La teva silueta es fon amb la foscor de la nit i els meus llavis llisquen pel teu rostre innocent...somiador.
No hay comentarios:
Publicar un comentario